Monthly Archives: octubre 2012

08Oct/12

La por, una emoció paralitzant (part I)

Per Roser Rodó Bernadó, metgessa de família

La por és una emoció ancestral amb una funció essencial: la supervivència. Imagineu-vos sense gens de por enfront d’un mamut fa uns quants milers d’anys.  No hauríeu sobreviscut,  no hauríeu mesurat les vostres forces i el mamut us hagués esclafat sense parpellejar. La por és un mecanisme de supervivència davant dels perills i actua des de la zona més antiga del nostre cervell,  per tal que puguem reaccionar sense pensar i  fugir corrents,  o be quedar-nos tan quiets que ni se’ns senti respirar. D’aquesta manera, el mamut ens pot confondre amb un arbre i passar de llarg. Però des d’aquells temps fins ara, les coses han canviat molt. Els mamuts s’han extingit, però han sorgit altres perills més difícils de manegar, com els perills que la nostra pròpia ment s’encarrega de trobar, com per exemple: si no faig tot el que m’han demanat de fer, encara que sigui humanament impossible, em faran fora de la feina, no podré pagar la hipoteca, hauré de  viure sota un pont, la nòvia em deixarà, no tornaré a trobar feina,  i seré el fracassat/ada que em van dir els mestres de pàrvuls… Aquí podria anar posant més i mes coses, però vosaltres ja us coneixeu i heu sentit al vostre cap discursos similars. Quan us passa això noteu que la vostra respiració s’entretalla? Que el vostre cor batega més ràpid? Que se us tensa la columna cervical i que les espatlles semblen encastades al cos amb ciment? Doncs bé, la por us està paralitzant. I ara us diré el que és més bo: aquesta por us l’heu autoinfringit! I per tant, si prové de vosaltres mateixos la podeu desfer.  Recordo que la meva mare patia molt cada cop que, en tornar de l’escola, trigava més del que ella havia previst: què l’hi haurà passat? Haurà tingut un accident? L’hauran raptat?…. Tot plegat havia trigat més en sortir de l’escola per xerrar amb alguna amiga, i ma mare s’havia passat 5 minuts patint com una boja pensant el pitjor. De totes les vegades que havia patit, ni una sola va succeir res del que li passava per la ment (en aquella època les noticies parlaven de raptes de criatures). Sumant tots aquests minuts: quant patiment autoinfringit s’hagués pogut estalviar?

Tot això requereix més temps. deixo per una segona part com podem dominar la por, però us afegeixo un enllaç on Walt Disney fa més de mig segle il·lustra perfectament en dibuixos els efectes de la por sobre el nostre cos i la nostra salut.